Fa uns anys enrere, els nens que patien TDAH o bé eren taxats d’antisocials, mal educats i mal estudiants o bé, si s’assabentaven els pares, metges, etc. del que patia, es tractava mitjançant fàrmacs.
Avui en dia tenen la sort de comptar amb tractament farmacològic, psicològic i psicopedagògic.
Si el nen compta amb tots 3 (no sempre ho pot fer) llavors se li diu TRACTAMENT INTERMODAL, el qual ofereix uns resultats molt positius. Cap dels 3 tractaments pot ser tant eficient de forma exclusiva, no s’han de substituir l’un per l’altre, sinó de complementar.
OBJECTIUS del Tractament intermodal:
- Millorar o anular símptomes-guia del TDAH
- Reduir o eliminar els símptomes associats
- Millorar les conseqüències del TDAH: aprenentatge, llenguatge, escriptura, relació social, actitud de l’entorn familiar, etc.
Tractament farmacològic
És el metge el professional autoritzat a prescriure un tractament farmacològic.
Aquest tractament és l’únic que si es pot, cal evitar, sent el metge però, el que decideix quina quantitat, quin medicament i fins quan el pren! Inclòs si el metge creu que amb el tractament psicològic es suficient, el retirarà. El medicament depèn de cada persona (edat, nivell TDAH, entorn social...) N’hi ha que amb 1 o 2 anys ja se’n surten i d’altres que el segueixen durant molts anys més.
El metge seguirà l’avaluació de la malaltia del nen, servint-se també dels comentaris dels pares i mestres i les seves opinions. Tot i així aquest tractament és imprescindible per 7 de cada 10 nens que pateixen TDAH.
Els medicaments més usats s’anomenen psicoestimulants i el que fan és estimular les àrees cerebrals que es troben poc actives. Amb això es facilita el procés d’aprenentatge acadèmic i de comportament, millorant les relacions familiars, socials, escolars...i permet més eficàcia en les intervencions psicològiques i pedagògiques.
Aquestes medicaments actuen sobre els neurotransmissors DOPAMINA i NORADRENALINA, la
producció irregular dels quals genera els símptomes del trastorn. Els tipus de medicaments més utilitzats són els següents:
- Atomoxetina
- Dexamfetamina sulfato
- Metilfenidato:
Tractament psicològic i pedagògic
Els entesos difereixen en les seves opinions sobre l’eficiència d’aquests tractaments. Uns creuen que el tractament psicològic als pares no influencia en gran tamany al nen que pateix TDAH, d’altres diuen que és absolutament necessària la intervenció dels pares en la reeducació i el control de les conductes del nen en l’àmbit familiar i que per tant cal que ells també acudeixin a fer tractament per estar preparats com a individus i com a parella (molts pares acaben separats). El mateix passa amb els programes de intervenció en l’escola. Hi ha qui diu que no sostenen una evidencia clara de la seva efectivitat, en canvi, d’altres ho troben de suma importància alhora d’exercir com a professors d’aquell nen, o bé algun educador especial o psicopedagog que guií al professor en la seva tasca. Pel que fa el tractament psicològic del nen, cap entès dubta de la seva eficàcia, tots creuen que es primordial i necessari, es tracti o no a més a més amb fàrmacs.
A Internet hi ha una gran informació dirigida als pares, que els ajuden a guiar la forma d’educar la conducta del infant o adolescent.
- Els pares han de saber què és el TDAH i els seus símptomes, tan per acceptar i entendre al seu fill com per millorar la relació amb ell i aplicar les recomanacions dels especialistes, que seran claus pel desenvolupament del nen. Això vol dir que els pares han d’estar contínuament assessorats per especialistes. Cal que marquin al nen pocs límits però estables i permetre’ls desenvolupar una activitat física enèrgica durant un període de temps curt (15 o 20 minuts) per a tornar de nou a les normes. No consentir la manipulació i reconèixer els valors positius del nen de forma persistent”. per a tornar de nou a les normes. No consentir la manipulació i reconèixer els valors positius. (molts pares, amb fills amb TDAH, que l’economia no acompanya al problema, ha optat per demanar ajut mitjançant Internet a webs com aquesta on els e-mails, explicacions privatitzades, un trucada...sempre és més barato que anar a consulta).
- Pel que fa l’escola també hi ha informació: L’entorn escolar ha d’estar informat i conèixer bé els símptomes del TDAH, tant per assessorar als pares com per comprendre les necessitats específiques del nen. En molts casos el nen necessitarà una valoració psicopedagògica que determini les seves necessitats pedagògiques i desenvolupar una planificació escolar del curs.
Què es fa en la reeducació motora i psicològica del nen?
Malauradament, aquesta via tan significativa pel nen és molt pobre si es dur a terme via online, ja que ens trobem amb molts exercicis motors que cal exercir de a prop amb l’especialista (molts d’ells impliquen als pares també).
Pel que fa els adolescents, la cosa canvia. Estan acostumats al ordinador, a més molts d’ells es troben en l’etapa rebel i prefereixen preguntar a un especialista d’amagatotis. Per sort, a Internet disposen d’una gran informació “gratis” en Internet dirigida cap els pacients, tal i com s’havia comentat en l’apartat anterior i formes de comunicar-se amb especialistes de forma molt més econòmica. En aquesta edat pren molta més importància el tractament psicològic que la reeducació motora (ja assumida), tot i que d’aquesta segona també es donen indicacions. De la mateixa forma passa amb els adults. En l’etapa de l’adolescència o bé ja no cal tractament mèdic o s’ha de seguir prenent la dosi que li pertoqui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada