divendres, 21 de desembre del 2012


El 5% de los niños y jóvenes españoles es            

hiperactivo o tiene déficit de atención

05/10/2012

Las familias españolas con niños que sufren de dicho déficit atencional con hiperactividad encabezan la lista en Europa debido al nivel de estrés que sufren en el periodo de vuelta al colegio.

Un informe realizado entre seis países europeos, incluyendo España, reveló que el 5% de los niños y adolescentes de nuestro país sufre del Trastorno por Déficit de Atención con Hiperactividad (TDAH) por lo que se puede concluir que, por aula, hay un menor que padece de ese problema.
La psiquiatra infantil del Hospital Universitario Virgen de laVictoria de Málaga, Isabel Hernández-Otero, dijo que una de las causantes del estrés que sufren las familias españolas se debe al tiempo que las mismas pasan con sus hijos -mayor que el del resto de los países analizados-, lo que provoca que el entorno familiar se sienta "más afectado" por el trastorno del menor.
"El TDAH es un trastorno que inunda la vida de la persona y afecta a la familia, a la escuela y a la sociedad en general", señaló la catedrática de Psicología evolutiva de la Universitat de València, Ana Miranda, quien ha subrayado la necesidad de diagnosticar la enfermedad porque "estos niños tienen unas necesidades educativas específicas".
El 5% de los niños españoles padece este trastorno aunque sólo un 3% ha sido diagnosticado. Para Madrid, este es "un problema muy serio", ya que el TDAH puede convertirse en un trastorno "muy grave" si no se actúa contra él.
"Muchas de las personas no diagnosticadas están sometidas a un riesgo muy grande porque pueden evolucionar de manera muy negativa, con fracaso escolar, problemas en sus relaciones sociales, en el trabajo, e incluso con la Justicia", dijo Madrid.
A pesar de que 1 de cada 3 niños con este trastorno lo seguirá padeciendo de adulto, Hernández-Otero ha subrayado la importancia de un acceso precoz al tratamiento para conseguir que los principales síntomas evolucionen positivamente con el paso de los años.
En este sentido, ha destacado que hasta en el 92% de los casos la respuesta a los tratamientos farmacológicos "es fantástica" e incluso estos síntomas y otros asociados pueden llegar a desaparecer.

  

3 comentaris:

  1. Hola!
    bé, m'agradaria opinar una mica sobre el contingut d'aquest lloc web. En la meva opinió crec que s'ha escollit un bon topic, ja que poca és la gent que valora i entèn aquest problema, em refereixo als TDA. Tothom els infravalora, creien erròniament que és fàcil per la persona que els pateix. Així doncs, no sé li dóna la importància necessària, probablement perquè el tema es desconeix o simplement, no es disposa de prouta informació. Aquest problema no es reconegut fins que el vius en primera persona, la qual cosa constata la inconsciència de les persones. Estaria bé, que aquells que desconeixen aquest tema, enlloc de parlar i exposar raonaments absurts, es documentessin a través de llocs web o blogs com aquest. Tot i que només he fet un cop d'ull, m'ha semblat interessant. Felicitats a la creadora d'aquest!

    Judith Vidal

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Judith!
      El que pretem "l'acció TDAH", és donar a conèixer a totes les persones en general que signifiquen les sigles TDAH, ja que com tu bé dius, hi ha moltes persones que desconeixent el problema i no saben valorar a la persona que el pateix, posan-li "etiquetes" com per exemple: es un nen agressiu, no escolta, no fa cas, i sempre se li està dient: para, no facis això, calla, no diguis... Moltes famílies desconeixient el TDAH fins que algú molt proper ho pateix i és llavors quan canvien de parer.

      Gràcies per dir la teva opinió, i t'esperem molt aviat!

      Elimina
  2. Crec que a nivell educatiu t'hauríen d'informar d'aquests petits trastorns, haurien de fer algunes xerrades i tal... no se'ls dona la importància que realment tenen. D'altra banda rebs molt informació de la sida, del càncer... ja sé que potser són molt més rellevants i sovint incurables... però igual que ens informen de les malalties més greus, estaria bé que ens informessin dels trastorns no tant greus per evitar la marginació vers aquelles persones que el pateixen, per evitar fer els comentaris respectius que vosaltres heu comentat en l'anterior missatge, per ser conscients del que passa i per tenir una mica de cultura ja que sempre és bo tenir-la!! Jo, personalment, he conegut aquest trastorn per mitjà d'una amiga que el pateix! evidentment, és anònim, per tant no esmentaré el nom... però és difícil perquè per molta voluntat que possin per tal d' aprendre una cosa, els costa més i sovint no poden aconseguir el mateix nivell intel·lectual que aquells que no pateixen el trastorn. Això els condiciona alhora d'escollir allò que volen estudiar, els condiciona també a l'hora de buscar feina...

    ResponElimina